17/2/2010

Una bona experiència: Avui he fet una classe de “Geografia i Història” a alumnes de Batxillerat de l’Escola Escorial de Vic (Barcelona).

Em varen convidar per a comentar les experiències viscudes en els diferents països visitats durant el projecte dels 7 Cims i altres aventures varies.  Avui no hem parlat gens d’alpinisme, ni de reptes, ni d’esport.  L’objectiu era donar als alumnes una visió de les cultures, les gents, i les realitats econòmiques i mediambientals del diferents indrets visitats.

Jo estic força acostumat a fer xerrades de temes d’Emprenedoria o d’Aventures, però mai havia fet una conferència més ‘acadèmica’ basada en l’aspecte més geogràfic o antropològic de les meves activitats.

Hem estat repassant com viuen les tribus de Papua; com és i es gestiona l’Antàrtida; com és la immensitat del Sahara; els problemes socio econòmics de l’Àfrica; els canvis evidents i accelerats que el Canvi Climàtic (o el què sigui) està provocant als entorns visitats (Kilimanjaro, Glaceres de la majoria de muntanyes, Plaques de gel de l’Antàrtida, etc…); i molts altres aspectes curiosos observats i viscuts durant ja uns quants anys d’activitats pel món.

Ha estat una magnífica oportunitat, doncs a part de que he captat un bon interès per part dels alumnes, he constatat en la realitat que el més important de fer totes aquestes “Carcamalades” pel món, no és ni l’esport, ni els reptes personals, ni les experiències extremes.  El que més importa és que tot plegat suposa una forma molt especial de viatjar, i suposa la oportunitat de conèixer amb molta qualitat un gran nombre de llocs del planeta, als que seria molt difícil d’anar si no formessin part d’un projecte determinat.  Porto 15 anys fent projectes que es podrien qualificar, d’alguna manera, com ‘ambiciosos’ o ‘especials’, i tinc clar que el més important no és estar-m’ho passant bé, si no l’aprenentatge i l’enriquiment personal que tot això suposa.