• català
  • español
  • english

  • Main menu:

    Segueix en viu

     

    Mountaineers for Himalayas Foundation

     

    Segueix en viu




     

    RSS Català
    patrocinadores

    Links:

    Sorry, this text is not available in english

    7/5/2010

    MIGMA

    ¡Participa! Escribe un comentario




    Els vostres comentaris

    Comentario de Giuseppe Pompili
    Fecha: 8 May 2010, 8:34 PM

    Ottima la tua cuoca (e grazioso il racconto.. ). Occhio ai brutti sogni quando sarai al Colle Sud :-) ) L’8 dicembre alle ore 19 sarò a cena a Roses, dopo SOLO tre anni di attesa. Riposati e in bocca al lupo per il tuo Everest. Parto per il K2 il 7 giugno. Ciao, Giuseppe

    Comentario de Monica
    Fecha: 8 May 2010, 7:48 PM

    Ei Albert!

    M’ha encantat la historia de la Migma, es com una d’aquestes pelis amb final no previsible… I perque sempre tendim a pensar que els finals “feliços” son els únics bons?… Molts cops penso que tot això son punyetes nostres, fruit de la manera de veure la vida que tenim els occidentals… tot ho valorem des del punt de vista material, de l’exit, etc…

    Pel poc que conegut, la mentalitat oriental es molt diferent… Aquesta gent tenen una espiritualitat molt atraient, i per mi això una de les coses especials que té el Nepal. Poder conviure amb tota aquesta gent, parlar-hi i que t’expliquin les seves histories, et fa reflexionar moltíssim… t’enriqueix molt veure una altra manera de plantejar-se la vida…

    La Migma fa cara de felicitat en aquesta foto. Qui diu que als USA hagués viscut millor? Segurament des del punt de vista material, si. Pero segur que també viuria mooolt més estressada, i fent mil coses al dia! ;-)

    Al veure-la a ella, m’he recordat de l’altra dona sherpa que portava el lodge de Rivendel. També era una dona forta, treballadora, emprenedora, simpàtica, eficient i que sabia tractar als seus clients!! Jo crec que aquestes dones disfruten moltíssim portant el seu propi negoci al Nepal!!!

    Apa doncs, acaba de disfrutar molt d’aquests ultims dies, que això ja s’acaba!

    ANIMS I MOLTA FORÇA PEL CIM!!! (Amb O2 o sense…)

    Moni

    Comentario de Ferran Latorre
    Fecha: 8 May 2010, 4:34 PM

    La vida té aquests cops amagats, i tots tenim aquests “i si hagués passat..?” que no sabem on ens haurien dut…
    En tot cas bona sort a partir d’ara, i no facis cas dels malsons.
    Ferran

    Comentario de Imma C.
    Fecha: 8 May 2010, 4:26 PM

    Bonica història, el presentiment, sovint, és un bon conseller.
    Personalment no la veig una perdedora, tot i que crec que s´ha d´apostar pel risc, per les ganes de fer…
    Crec que la nostra manera de fer i sentir és diferent, els veig amb més comunió amb l´esperit de la natura.
    Hi ha una expressió “pit i cuixa” i un altre “pit i collons”.
    L´EVEREST et ben espera.

    Comentario de Núria Riera
    Fecha: 8 May 2010, 12:35 PM

    Gran relat aquest de la Migma. Jo penso que va ser una reacció massa severa la d’abandonar per la por a un mal pressagi,…….. perque possiblement no li hagués passat res,……………… però si ella va perdre la confiança per tirar endavant…………. llavors, va ser molt encertada la seva decisió.
    I si,…… penso que va ser una llàstima en aquells moments creure més en aquell somni, que en sí mateixa………….
    és la meva opinió.

    Albert, aixó no és el teu cas, vull dir que si tu et trobessis amb dificultats i haguessis d’abandonar, seria una decisió real provocada per la situació, que és molt diferent.
    Ara no toca pensar-hi en tot aixó.
    Has de mirar cap al Cim, amb la teva gran força fisica i espiritual, i amb el convenciment dels campions !!!
    Una gran i forta abraçada, des de Tordera.

    Comentario de Fina i Miquel
    Fecha: 7 May 2010, 11:15 PM

    Albert, som els tios de la Maria i des de la Guixa anem seguint les teves cuites. És molt interessant tot el què expliques, a més de fer muntanya ens encanta veure com vas explicant històries d’aquests móns que nosaltres només podem conèixer a través de gent com tu. T’admirem i disfrutem podent seguir dia a dia aquesta gran aventura.
    També ho faig des de l’escola de Caldes on treballo amb els meus nens de segon de primària i estan tots molt emocionats.
    T’envio molts records de tots. I ara que comença l’aventura de veritat et desitgem MOLTA, MOLTA SORT !
    Fina

    Comentario de xxxxx
    Fecha: 7 May 2010, 10:55 PM

    molta sort, seny i anims.
    xxxx

    Comentario de estnom
    Fecha: 7 May 2010, 9:32 PM

    ai, la vida… només és viu un cop… per tant pit i collons…amunt i crits!!! concentració, salut i cims!!!

    Comentario de Rafael i Anna
    Fecha: 7 May 2010, 7:20 PM

    Hola amic,
    Qui deu ser mès feliç ?, la Migma per haber atès el seu compromis i continuant vivint al seu entorn o la Lakpa per haber fet el cim de l’Everest i viure a EEUU donant conferencies fora de la seva cultura i lluin de les montanyes de l’Himalaya.
    No ho sabrem mai, pero les decissions es prenen per convicció i aquestes son en realitat les que es fan valer per un mateix.
    Una forta abraçada.
    Rafael, Anna i tot Instalgroup.

    Comentario de sejo
    Fecha: 7 May 2010, 4:41 PM

    AAAAAAYYYY, QUINA MANDRA TENIR QUE TORNAR A PUJAR.

    En fi, Albert, molta i molta força desde les teves terres, que sapigues que som un munt de gent la que et segueix, gent que ni tans sols et coneix i ja t’admiren.

    Molt de compte i rapid cap a casa que ja tinc ganes de celebrar-ho !!!

    Comentario de Francesc Comellas
    Fecha: 7 May 2010, 2:54 PM

    Quines histories que ens expliques!!, fantàstiques. Quant acabis, a part del llibre d’empresa que publicaras, crec que has de recollir totes aquestes aventures en un altre llibre, seria collonut.
    Per cert, aquests dies tens per la zona al Jordan Romero un nano americà de 13 anys que esta com tu, només li falta l’Everest per fer el 7 cims més alts de cada continent, em semble que a casa seva estant una mica bojos, però en fi.
    Ell em semble que esta per la cara nort, so ho se segur, encara us trubareu al cim.
    Bé, ara si que va de veritat, molta sort.
    Francesc Comellas

    Comentario de imma
    Fecha: 7 May 2010, 11:02 AM

    Ostres, quina història més maca i més curiosa…difícil de dir, no és pot jutjar…crec que les coses s’han de fer segons el que sents o creus, perquè això és el que li dona sentit i si ella en aquell punt va sentir que tenia que tirar avall, jo ho trobo molt bé…
    Disfruto molt llegint les teves cròniques, cada dia és una sorpresa agradable saber que em trobarè escrit. Tens l’habilitat de sortir per on menys m’espero…
    Vinga campeon, que totes aquestes vivències t’han de fer tirar amunt, per collons…ànims!!!
    imma

    Comentario de Manuel Granada
    Fecha: 7 May 2010, 8:53 AM

    Es difícil para un occidental comentar esto. Para nosotros es más impactante ver una entrevista a un superviviente a un accidente aéreo que sobrevivió porque llegó tarde al aeropuerto porque se había encontrado con un compañero del colegio que hacía décadas que no veía.
    La verdad es que me cuesta valorar la actitud de Migma. Posiblemente, si hubiera escalado al Everest no le hubiera ocurrido nada, pero igual ahora estaría viviendo con la sensación de que algo malo está “pendiente” de pasarle. un saludo.