• català
  • español
  • english

  • Main menu:

    Segueix en viu

     

    Mountaineers for Himalayas Foundation

     

    Segueix en viu




     

    Llistat de noticies:

    RSS Català
    patrocinadores

    Links:

    MARATÓ DE MADRID

    30/04/2009

    Lo siento, este artículo no está disponible en españolFeia temps que volia córrer una Marató normal, és a dir, de la mida oficial (42,195 Km.), i sobre asfalt, per a tenir un temps de referència en aquesta prova; però entrenar-la específicament em feia molta mandra. Per això, quan fa dos dissabtes un company em va proposar d’anar a fer la de Madrid el següent diumenge, al haver quedat una inscripció lliure per culpa d’una lesió en moto d’un del grup, em va semblar una oportunitat perfecte. Em trobava amb prou bona forma després de córrer i preparar durant 5 mesos la “Marathon des Sables”,  i tot i que no tenia res a veure una cosa amb l’altre, forçosament el volum que portava a les cames m’hauria de servir per a aguantar la de Madrid, sense haver de passar per la disciplina d’entrenar una Marató de forma específica. I com que encara em quedarien tres setmanes després de la cursa per a recuperar-me abans de l’expedició del Mc.Kinley, em vaig decidir i contràriament al que tothom fa, em vaig apuntar a fer una Marató tot just una setmana abans.

    De resistència a les cames sabia que no me’n faltaria amb la quantitat de Kilòmetres acumulats durant els darrers mesos, però el què em preocupava més era el ritme de cursa per a poder fer un temps digne, doncs estava acostumant a córrer molt més a poc a poc per a fer molt llargues distàncies; i el fet de fer tants quilòmetres sobre asfalt amb el risc de sobrecarregar-me molt al no estar-hi gens habituat. Però contra aquests dos handicaps, tenia un factor positiu: Estava amb moltes ganes de córrer i d’apretar-me per a fer bon temps personal; i en aquestes coses, a part de la preparació física, el tema ‘coco’ també és important.

    El meu objectiu era intentar estar per sota de les 3 hores i mitja, i diumenge passat (dia 26 d’abril), em vaig presentar a la línia de sortida de la madrilenya Avinguda de La Castellana, sota una pluja fina constant, amb la intenció de seguir a un corredor de la organització que marcava amb un globus el ritme de cursa per a fer aquest temps.

    Per sort em vaig trobar més bé del què em pensava seguint aquell ritme, i abans dels 30 minuts d’haver sortit, em vaig decidir a atrapar a l’altre ‘globus’ que portava el corredor de la organització per a marcar el ritme de 3h15’.  Després ja vaig estar tota la cursa per davant d’aquest globus, corrent a un ritme constant d’entre 13 i 15 Km./hora. Vaig passar per la mitja Marató amb 1h30’ exacte i ja veia que només em dependria dels darrers 10Km. per a veure si seria capaç d’aguantar un ritme que em permetés d’entrar a meta per sota de les tres hores i quart.

    Evidentment cap el Km. 35 ja començava a estar bastant tocat i el ritme màxim al que podia córrer ja només era d’entre 11 i 12 Km./hora, però encara em semblava suficient per a que no m’atrapés el ‘globus’ de les 3h15’.  Llavors va ser quan en una pujada bastant pronunciada ja en el Km. 40, enfilant cap a la zona d’arribada del Parc del Retiro, em va atrapar el corredor del ‘globus’ esmentat, i em vaig fotre un susto important. Lògicament, allò em va aportar la motivació justa que necessitava per a apretar una mica i vaig poder incrementar el ritme lo suficient per a entrar a menta finalment amb 3h12’44’’.

    El temps per algú com jo, és ja una excel•lent referència, doncs tot i que soc corredor habitual i portava molts de Km., no havia entrenat específicament; i us garanteixo que per a fer aquest crono, s’ha d’anar molt ràpid durant molt de temps.

    No us explico com em van quedar les cames els dos dies després de la cursa, però vaig poder entendre perquè hi ha tanta gent que s’enganxa a les Maratons i que s’arriba a obsessionar durant tot l’any amb els ritmes, les series, les velocitats per Km., etc… Al final, apart d’una afició i una manera de fer salut, també és una manera d’anar-se posant a prova un mateix i ajudar a superar-se i a conèixer-se a un mateix.

    Per acabar, agrair al Joaquim Tribó, que es va lesionar seriosament el genoll en una caiguda en moto fa un mes, que em cedís la seva plaça i em deixés córrer en el seu nom a la Marató de Madrid. Et dedico les meves 3 hores i pico gaudint i patint per el meravellós circuit urbà madrileny, i et dono tots els meus ànims perquè et recuperis aviat i estiguis igualment motivat per a entrenar i poder participar quan abans millor a la teva octava Marató.

    ALBERT BOSCH

    ¡Participa! Escribe un comentario




    Els vostres comentaris

    Comentario de Quim Tribó
    Fecha: 22 May 2009, 14:50

    Gràcies gràcies … encara que t´haig de dir que em poses difícil superar la “meva ” millor marca
    …No dubtis que ho intentaré!!
    Felicitats!!

    Comentario de xevi miro
    Fecha: 22 May 2009, 14:35

    tu per madrid i sense avisar? sort qu estic a singapur eh!

    Comentario de Arcadi
    Fecha: 4 May 2009, 21:20

    Qui ho havia de dir.
    Amb els tacos que ja atresores i fent aquestes marques!
    Enhorabona