• català
  • español
  • english

  • Main menu:

    Segueix en viu

     

    Mountaineers for Himalayas Foundation

     

    Segueix en viu




     

    Llistat de noticies:

    RSS Català
    patrocinadores

    Links:

    DIMECRES 27 DE MAIG

    Lo siento, este artículo no está disponible en españolCAMPING EXTREM

    Aquí hi ha una expressió que diuen els Veterans d’aquesta muntanya que, quan ja portes forces dies d’expedició, agafa tot el sentit del món: “El Mc.Kinley no s’escala, s’acampa”.

    I és que a un li dona la sensació que està més hores preparant el campament i treballant en totes les tasques que ell comporta, que no pas escalant.

    El fet d’estar gairebé sempre en moviment i sense un vertader Camp Base, obliga a muntar i desmuntar la tenda constantment.  I val a dir que aquí a dalt no és el millor lloc per a traginar amb tots els estris de camping.

    De fet, a qui li desagradi la vida de tenda, ho tindria molt magre en aquestes circumstàncies.  Fixeu-vos que a mi m’encanta dormir amb tenda allà a on sigui, i hi he dormit en tot tipus de situacions i durant molts dies seguits, sense que mai se m’hagi fet pesat; però aquí les condicions son tant dures que costa d’acostumar-s’hi.

    Penseu que l’operació de muntar la tenda és sempre una odisea.  Primer s’ha de trobar el lloc adequat:  Protegit del vent, i sense risc d’allaus o esquerdes.  Després s’ha de preparar la zona fent un forat i un mur amb la neu, per llavors col•locar la tenda de manera que estigui ben protegida per cas de tempesta… (Acabaré essent un expert en la construcció d’iglús).  A continuació es planta la tenda fent equilibris constants per a  no perdre res de material, doncs és difícil trobar un moment en que el vent no bufi i deixi de dificultar l’operació.  Finalment ja ens podem instal•lar a dins, aprofitant el millor que puguem l’espai amb el company, i ordenant molt bé les coses per a posar en marxa tota la operativa dels menjars.

    Ara ja estem instal•lats, però la feina aquí no s’acaba mai:  Preparar els estris de cuina; Fondre neu per tenir aigua per veure i cuinar; preparar el menjar a fora la tenda sempre que es pot per evitar risc de cremar res o d’intoxicar-nos amb monòxid de carboni (Només cuinem dins el tendall davanter de la tenda en cas de molt mal temps… o sigui, molt sovint!); anar repassant els ancoratges de la tenda  i reforçant els murs de protecció periòdicament… I finalment, apanyar-se-les per a fer les necessitats íntimes amb certa comoditat i ‘dignitat’: El pipí és el tema fàcil, doncs si fa bon temps ens apartem una mica de la tenda i feina feta, i quan fa mal temps o per la nit, ho fem en una ampolla a dins la tenda.  Però per a fer coses més grosses, el tema es complica perquè a més, estem obligats a fer-ho dins d’un recipient específic que haurem de recuperar i entregar als ‘Rangers’ (guardes del parc natural) quan sortim de la muntanya, ja que no podem deixar cap residu orgànic durant la nostre estada al Mc.Kinley, perquè es quedaria glaçat i no desapareixeria.

    En definitiva:  Qui no tingui molta experiència i estigui ben habituat en això de dormir al ras, aquest no és precisament el millor lloc per a debutar!

    CRÒNICA DEL DIA

    Avui ens hem passat el dia a la tenda. S’ha avançat la tempesta que és de neu i vent, fa molt de fred. Durant el dia les temperatures exteriors oscil•len entre -15ºC i -25ºC, i dins la tenda -5ºC  i -10ºC; a la nit -20ºC i -30ºC a fora, i -10ºC i -17ºC a l’interior de la tenda. No recomanat pels fredolics. Ens passem moltes hores dins els sacs i ben acompanyats: ens hi posem tot allò que no volem que es glaci com ara aigua, crema solar, càmera de fotos, ampolla del pipi, bateries, telèfon, botins , guants,… Semblo un bull blanc humà!

    No ens podem moure molts metres més enllà de la tenda quan sortim, i només ho fem per retirar la neu que s’acumula sobre el sostre. Sort del mur que ens protegeix! Esperem que s’acabi aviat i puguem continuar l’ascensió.

    ALBERT BOSCH
     

    ¡Participa! Escribe un comentario




    Els vostres comentaris

    Comentario de Rafael i Anna
    Fecha: 29 May 2009, 18:07

    Hola amic,
    Si que nès de dura la vida del campista, emb sembla que a la nostra edat ens bé mès de gust el hotels de 5*, ja saps que a l’últim campament del Dakar 2007 es va quedar la meva tenda plantada per no veurel.la mai mès.
    Una forta abraçada d’en Rafael i l’Anna i tot Instalgroup.

    Comentario de Arcadi
    Fecha: 29 May 2009, 17:14

    Si alguna vegada em perdo no em busqueu per aquets rabals.

    Jo si que soc fredolic.
    Que la sort i la força us acompanyi!
    Arcadi