• català
  • español
  • english

  • Main menu:

    Segueix en viu

     

    Mountaineers for Himalayas Foundation

     

    Segueix en viu




     

    Llistat de noticies:

    Els 7 Cims

    A principis dels 80, el nord americà Dick Bass va tenir la brillant idea  de ser el primer ésser humà a alçar-se sobre els cims més alts de cada continent del planeta.  Per a donar cos al seu projecte, va formar tàndem amb un compatriota seu, Frank Wells.  El 1981 van iniciar el repte i al 1983 ja havien completat tots els cims menys l’Everest, doncs havien errat en el primer intent.  En aquell moment Frank Wells es va retirar de l’Aventura; però Bass va persistir, protagonitzant dos nous intents infructuosos a l’Everest al 1984.  Finalment, el 30 d’Abril de 1985 va assolir el cim de l’Everest, convertint-se en el primer alpinista en la història que completava el desafiament.

    Mapa de las 7 Cumbres

    La llista de muntanyes culminants dels continents d’en Dick Bass era la següent:

    • L’Elbrus a Europa. Ja que el Caucas es considerà la barrera natural entre el vell continent i Àsia.  Això desplaçava el Mont Blanc, entre França i Itàlia, tradicionalment entronitzat com el sostre europeu.
    • L’Aconcagua, el més alt d’Amèrica, es troba als Andes d’Argentina, quasi fronterer amb Xile, al sud del Tròpic de Capricorn.
    • El Kilimanjaro, indiscutible senyor dels cims d’Àfrica.
    • El Mount Vinson, altitud suprema de l’Antàrtida, al bell mig del Pol sud.
    • L’Everest, rotundament el punt culminant d’Àsia i de la Terra.
    • El Mc.Kinley, a Alaska, màxima alçada de nord Amèrica, com a representant de l’Àrtic.
    • El Kosciusko, a Austràlia, una discreta muntanya de 2.228 metres.

    Aquest darrer cim és el que va generar més polèmica, doncs hi havia un ampli sector d’alpinistes que no estava d’acord en considerar-lo com el cim d’Oceania.  El criteri es basava en la posició de les plaques continentals, així que calia contemplar nombroses illes del Pacífic.  En incloure Indonèsia, Nova Guinea es trobava dintre dels límits continentals, i allà s’alçava la muntanya més alta d’aquell tros de món: La Piràmide de Carstenz.  Temps després, el 1986, el canadenc Pat Morrow va concloure també l’ascensió als “seus” 7 Cims, substituint el Kosciusko per la Piràmide de Carstenz.  Des d’aquell moment existeixen dues llistes pel repte dels “7 Cims”: Una amb la versió Kosciusko, i una altre amb la Piràmide de Carstenz.Nosaltres farem els “7 Cims” incloent la Piràmide de Carstenz.  Creiem que és un repte molt més autèntic i que encaixa amb el nostre objectiu de viure amb la màxima intensitat aquest repte, fent que cada fita ens aporti el màxim de vivències.  No trobem massa sentit en fer un viatge a Austràlia, per agafar un cotxe fins el peu del Kosciusko i pujar la muntanya en un dia per a tornar a sopar a l’hotel aquella mateixa nit, quan per anar a la Piràmide de Carstenz haurem de muntar una vertadera expedició per endinsar-nos durant gairebé tres setmanes en una inhòspita selva de Nova Guinea, fins a trobar-nos la majestuosa roca de més de 5.000 metres que haurem d’escalar per a poder conquerir, precisament, la muntanya més tècnica de tots els 7 Cims.

    Després de Bass amb el Kosciusko i de Morrow amb la Piràmide de Carstenz, alpinistes destacats com Reinold Messner i d’altres més anònims han seguit les seves passes, consolidant aquest repte com un dels principals somnis a realitzar per molts enamorats de les muntanyes.  Val a dir que el primer alpinista espanyol en fer els “7 Cims” va ser el Ramón Portilla, de Madrid, coronant l’Elbrus el 1994.  El segon va estar el fort alpinista d’Euskadi Ramon Aguirre, pujant l’Aconcagua també el 1994. El tercer i primer català va estar Josep Antoni Pujante, assolint el Mc.Kinley el 1995, després de dues expedicions frustrades el 1992 i 1994.

    Així doncs, amb tots els respectes que ens mereix el Sr. Dick Bass, us presentem en detall les 7 princeses que formaran part d’aquesta apassionant aventura.