• català
  • español
  • english

  • Main menu:

    Segueix en viu

     

    Mountaineers for Himalayas Foundation

     

    Segueix en viu




     

    Llistat de noticies:

    Elbrus

    ElbrusCAP AL CIM D’EUROPA, AMB EL PERMÍS DELS RUSSOS

    Ja estic al segon cim del projecte, però fent-lo quan encara no era un projecte formal. De moment estava gestant mentalment, el que més tard seria el projecte global dels “7 cims”. 

     Aquesta muntanya ja no tenia res a veure amb la poca complicació del Kilimanjaro. Les condicions serien molt més dures, el material molt més complert i especialitzat, i el risc molt superior. Aquest cim ja és molt més selectiu i, pel que fa a la vessant alpinista, molt més interessant.

    Hi havia d’anar el maig de 2007 amb el meu cunyat, el conegut alpinista català Ferran La Torre, però al sortir-li a aquest darrer la possibilitat d’ajuntar-se a l’expedició a l’Annapurna amb l’Edurne Pasabán, em vaig quedar sense company. A partir d’aquí vaig intentar anar-hi amb algun altre amic, però al no ser possible, em van posar en contacte amb un grup d’alpinistes Austríacs i em vaig apuntar amb ells per no tenir de posposar la data.

    CAP AL CAUCAS RUS
    Anar a l’Elbrus comporta una bona feinada burocràtica: Es necessari treure’ns un visat amb una invitació d’algú del país i només per les dates exactes necessàries, i demanar un permís per poder accedir a la muntanya. Tots aquests tràmits porten feina en la distància i també “in situ”, doncs encara és un lloc on els hi encanta posar tampons a tot arreu, fent treballar a una pila de funcionaris en uns controls que, sovint, semblen del tot inútils. Deu ser encara una recent herència de l’època soviètica. A més, és necessari portar sempre la documentació al damunt, perquè a l’estar en una zona fronterera i bastant conflictiva amb Geòrgia, és habitual trobar-se gendarmes per les muntanyes.

    Per anar al Caucas s’ha de volar a la capital de la zona, Mineralynevody. Però per anar-hi, l’única ruta és via Moscou. Això suposa pujar molt al nord, per a tornar a volar molt al sud, fent un bon honor a la dita de que “la distància més curta entre dos punts no sempre és la línia recta”.

    Una vegada a Mineralynevody, encara queden unes quatre hores de cotxe fins a Cheguet, a la zona de Terksol; una de les poques estacions d’esquí amb condicions acceptables de la zona, situada a 2.050 metres d’altitud. Una de les sensacions que de seguida arriben al visitant de la zona, és el contrast constant entre una societat molt rural i encara, en molts aspectes, força soviètica, i la modernitat més radical. Imagineu una estació d’esquí amb algun panell publicitari del darrer model d’esquís o de roba d’esquiadors, al costat d’unes pageses caucasianes vestides encara com fa 50 anys; o un cotxe tot terreny darrer model, al costat dels encara freqüents Volga o Ladas; o un edifici de línies i materials de darrera generació, annex a un monstre cutre de ciment construït durant l’època soviètica.

    PREPARANT EL CIM
    L’aproximació a l’Elbrus no és gens complicada. Amb relativa facilitat es pot arribar al refugi de “Els Barrels”, des d’on s’iniciarà l’atac al Cim quan toqui.

    Per això, l’aclimatació normalment es sol fer en algunes altres muntanyes de la zona. I si, com en el nostra cas, és la primavera i, per això, encara una bona època per a fer esquí de muntanya, la preparació la vàrem fer afrontant unes excel•lents travessies d’esquí per unes magnífiques muntanyes del caucas d’entre 2.500 a 4.000 metres. L’únic problema és que, a diferència d’altres muntanyes de zones més occidentals com poden ser els Pirineus o els Alps, al Caucas hi ha molt poca estructura per a facilitar la vida als travessaires, tant sigui a peu com amb esquís. Sovint, per començar a foquejar, fèiem unes quantes horetes de caminada amb els esquís a l’esquena, fins a trobar la neu; i a la tornada el mateix, a carregar els esquís i a caminar fins el lloc d’origen. Però l’objectiu era preparar el cim, i per això, com diuen els avis: “Tant és treballar com fer feina”.

    EL CIM
    L’aclimatació havia anat bé excepte un dia que havia estat plovent en alçada. Ja ens havíem traslladat al refugi de “Els Barrels” per a acabar de fer un parell de dies d’aclimatació pujant fins a 4.600 i 5.000 metres respectivament. Llavors, una vegada estudiades les previsions meteorològiques, veiérem que hi havia un dia previst de molt bon temps, i llavors arribava una forta tempesta que es preveia complicada i llarga.

    Amb aquesta informació vàrem prendre la decisió de sacrificar un dia d’aclimatació, arriscant-nos una mica més en aquest aspecte, però garantint una bona oportunitat de bon temps per a atacar el cim.

    El dia 12 de maig de 2007 a les 4h00 començàvem a foquejar cap el cim, però després d’una estona de marxa, abans d’arribar a les “Pastukhova Rocks” ens vàrem veure obligats a deixar els esquís amagats per a continuar ja tota l’estona amb grampons. Les especials condicions dels dies previs on la temperatura havia estat molt bona i, fins i tot havia arribat a fondre o estovar una mica la neu i el gel a partir de 4.300 m., van fer que al baixar de cop les temperatures, tot quedes extremadament glaçat. Normalment hi ha un parell de passos delicats a l’Elbrus on la gent s’encorda o, fins i tot arriba a muntar cordes fixes per a superar-los. Doncs bé, aquests canvis de temperatura havien provocat que fos així de delicat fins a dalt el coll, ja a 5.350 metres. D’aquesta manera, vàrem tenir una ascensió bastant lenta i delicada. Al ser tanta estona de gel pur, no podíem anar muntant cordes fixes tota l’estona, doncs no haguéssim acabat mai. Així que el que normalment és una muntanya d’un nivell tècnic mitjà, se’ns va convertir en una experiència bastant apurada i arriscada.

    Vam aconseguir fer cim a les 13h00, després de 9 hores de grampons i piolet. Però afortunadament, el vent que el dia abans era de 50 Km./hora, ens va respectar aquell dia, i vàrem poder gaudir tots sols durant una bona mitja hora a dalt el punt més alt del nostre estimat continent europeu.

    Tots els alpinistes saben, però, que la vertadera celebració de la muntanya no es fa al cim, si no quan arribes al camp base o punt de sortida. I en aquest cas, més que mai, havia de ser així, doncs la baixada amb aquelles condicions requeria una atenció màxima, doncs un senzill mal pas podia ser fatídic. A les 17h30, 4 hores i mitja després de fer cim, més de 13 hores després de sortir, arribàvem al refugi, i començava la vertadera celebració.

    Alçada: 5.642 m.
    Localització: Cordillera del Caucas – Russia.
    Principales dificultades: El fred – El Gel – Sovint el fort vent.
    Data cim: 12 de Maig de 2007